A continuació, exposem des de la pàgina 50 fins a part de la pàgina 52, de l'explanació, en la versió del 2018.
4.- Ia Part. Reflexions bàsiques que ens
qüestionen com a ciutadans i com a cristians, als qui som membres d’un poble
determinat, a partir del Magisteri de l’Església i de la nostra Història.
*[A]
Pius XII, en els seus Radiomissatges de Nadal, Sant Joan XXIII, Sant Joan
Pau II i el Papa Francesc, tenint davant els nostres ulls, amb la màxima
consideració i com a gran punt de llum, el Concili Vaticà II.
[a]
Molts dels nostres
conciutadans estan submisos en la inconsciència i en la ignorància, pel que fa
al que hem comentat en la divisió anterior 3a. Aquesta inconsciència i
ignorància és fruit de molts anys d’”actuació legal del poder
estatal” sobre
el nostre pensament i com a resultat d’estar avesats a patir situacions
injustes, de les quals hem arribat a pensar que era normal i correcte que
fossen com es presentaven per llei, des de Madrid, a la nostra societat.
*a-1)
El Concili Vaticà II, en el no. 55 de la constitució “Gaudium et Spes”, ens diu, recordem-ho novament:
“Cada dia són més els
homes i dones de qualsevol grup o nació que tenen consciència que ells
són els autors i promotors de la cultura pròpia de la seua comunitat.
Arreu del món i cada dia més, creix el sentit de l’autonomia i juntament de la
responsabilitat: fet que és de la més gran importància per la maduresa
espiritual i moral de la humanitat”.
“Això
es mostra més clarament si tenim present la unificació del món i l’encàrrec
imposat a tots nosaltres d’edificar un món millor en la veritat i en la justícia”.
*a-2)
Aquest text del no. 55 acaba així: “D’aquesta manera, doncs, som els
testimonis d’un nou humanisme naixent, on l’home és definit primordialment per
la seua responsabilitat davant els seus germans i de la història”.
*a-3)
Clarament, ens diu:
Autors
i promotors de la cultura pròpia de la seua Comunitat: ¡quina responsabilitat ens exigeix com a
persones i com a grup o nació!
Edificar un món millor en la
veritat i en la justícia. És l’encàrrec que tenim com a
obligació moral en consciència davant Déu, cada un, amb la seua respectiva
responsabilitat, d’acord amb les seues possibilitats i amb les seues qualitats.
*a-4) Responsabilitat, quant a l’herència del passat, és a dir, la cultura històrica i responsabilitat davant els
germans, en el present, treballant i lluitant per aconseguir una societat, d’acord, al màxim possible, al que exigeix
el Pla de Déu, cercant una societat fonamentada en la veritat, en la justícia i en l’amor cristià,
segons els principis evangèlics.
Segons expressió del Papa Francesc,
en el 220 d’”Evangelii Gaudium”:
“En cada nació, els habitants
desenvolupen la dimensió social de les seues vides configurant-se com a ciutadans
responsables en el si d’un poble (...). Però convertir-se en poble és encara més, i requereix un procés constant en el qual cada nova
generació es veu involucrada. És un treball lent i ardu que exigeix voler
integrar-se i aprendre a fer-ho fins a desenvolupar una cultura de trobament en
una pluriforme harmonia”.
El
poble, com a tal, es dur a terme des de la consciència que l’home
d’avui ha de considerar-se “autor i promotor de la cultura pròpia de la seua Comunitat”, fet que significa que té “dret i deure de decidir i
d’actuar”.
Pius
XII, en el seu “Radiomissatge de Nadal de 1954”, descriu l’Estat dominador i centralista, el qual, partint d’una
nacionalitat determinada en la qual es sustenta, ha aconseguit la base de la
seua força d’expansió sobre les altres nacionalitats que hi ha en el si
d’aquest Estat, derruint-les. Pius XII aplica a aquesta realitat unes
afirmacions molt incisives i contundents. Classifica aquesta forma d’Estat, la
qual és la que se’ns imposa amb el concepte Castella-Espanya, a poc a
poc, per mitjà de la Història, com una cosa “que és germen de rivalitats i incentiu de discòrdies
(...) [la política del qual] no serà mai suficientment
rebutjada”.
*b-1)
Pius XII, en aquest “Radiomissatge de Nadal de 1954”, s’expressa així:
“La
vida nacional no arribà mai a ser principi de dissolució dels pobles fins que
no començà a ser aprofitada com a mitjà de finalitats polítiques; és a dir,
fins que l’Estat dominador i centralista no va fer de la nacionalitat la base
de la seua força d’expansió. Nasqué aleshores l’Estat nacionalista, germen de
rivalitats i incentiu de discòrdies... [la política del qual] no serà mai suficientment
rebutjada” A.A.S. XLVII, pp. 22-23,
25-26. 1955.
“L’Estat
nacionalista dominador i centralista” continua, en la seua activitat política, els
esquemes i les pràctiques de les colonitzacions.
*b-2)
El Magisteri de l’Església és clar i repetitiu en aquest sentit, condemnant i
refusant aquesta situació de l’Estat nacionalista dominador i centralista. Aquesta és, precisament, la realitat que nosaltres
patim des de fa segles, en contra de la nostra Confederació històrica
de la Corona d’Aragó, amb els seus grans valors culturals, començant per
la llengua pròpia, a Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, fins i
tot, Aragó, d’acord amb la nostra història pluricentenària.
[c]
De Sant Joan Pau II, recordem algunes de les frases
pronunciades en el discurs al Parlament Europeu, a
Estrasburg, l’11 d’octubre de 1988:
“Una
estructura política comuna, emanada de la lliure voluntat dels ciutadans
europeus, ben lluny de posar en perill la identitat dels Pobles de la
Comunitat Europea, garantirà millor els drets, sobretot, culturals, de
totes les seues regions. Aquests Pobles units d’Europa mai no acceptaran
la dominació d’una nació o d’una cultura sobre les altres, sinó que
faran costat al dret igual de totes a enriquir les altres precisament amb la
seua diferència.
Tots
els vells imperis, que intentaren d’establir llur prepotència mitjançant la
violència, la coacció i la política assimilista, han fracassat”[1].
[1] Nota de la traducció: hem recorregut, amb
lleugers retocs, a la versió que figura en la pàgina 194 de l’explanació, per
mitjà del document “La sobirania d’un poble, en el pensament de Joan Pau II”,
publicat per “Catalunya Cristiana”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada