A migdia, amb intenció de tenir un fonament en relació amb la política de Sílvia Orriols (la cap de la llista més votada en Ripoll en les eleccions municipals d'enguany), he escoltat amb interés uns deu minuts de l'entrevista que li fa Pilar Rahola. I, copses que, a banda de no llançar balons fora i de parlar ràpid, aporta moltes paraules, fets i comentaris que empiulen, per exemple,... amb texts de l'explanació de Pere Riutort (en la versió del 2018). I, a més, que fa comentaris sense embuts i no precisament en línia amb lo que fa fi, sinó, més aïna, posant cada cosa en el seu lloc.
Em recordava eixes persones que exposen lo que més d'u no faria,... perquè les segones segueixen els dictats del partit, perquè viuen i actuen de manera maquiavèl·lica i, sovint, taxativa i pròxima al fanatisme i, si no, abraçant les modes i les ànsies de poder i de ser famosos.
Per cert, dir que, en el Regne de València, com ara, en el segle XV, hi havia mestissatge, no és cert: cada grup cultural (cristians, musulmans i jueus) tenia les seues institucions. Si hi havia algun problema dins d'un col·lectiu, es resolia en eixe grup. Ara bé, si el tema, per exemple, afectava a un cristià i a un musulmà, el rei (com a cap d'estat que exercia de màxima autoritat judicial) feia de jutge. Ho llisquí a mitjan dels anys noranta en un llibre sobre el Regne de València en temps del rei Ferran II.
Finalment, diré que Pere Riutort aprovava que un alumne, que una persona tingués idees prèvies sobre un tema,... i també paraules, escrits, etc., acompanyats de fonaments. I em comentà que un mestre no havia d'ensenyar amb intenció de manipular els alumnes. Així preferesc junt amb indagar, acollir, reportar i publicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada