"Hay que fomentar la emigración de gentes de zonas de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español".
Paraules de Leopoldo Calvo Sotelo, president del govern espanyol a principis dels anys huitanta del segle XX, en 1983.
****
"Els més a la dreta" (PSOE, ERC, Junts per Catalunya, CUP, Unidas Podemos, Més Compromís, ERPV i altres que diuen que són d'esquerres o bé progressistes) sí que combreguen amb les paraules de Leopoldo Calvo Sotelo. Si més no, ara, sí.
Per cert, la famosa llei d'estrangeria de mitjan dels anys huitanta (un senyal de xenofòbia) fou aprovada amb el PSOE amb majoria absoluta en el Congrés dels Diputats, el mateix que prometé la creació de huit-cents mil llocs de treball i l'eixida de l'OTAN. "Els del més a la dreta" catalans i, almenys, els valencians, els feren possible l'accés al govern espanyol en el 2018... a canvi del collar d'or i sense que Pedro Sánchez els hagués de demanar perdó per allò del famós "No os vayáis: os queremos mucho", ni de fer cap retorn del dret civil valencià. Res. De franc.
Afegiré que estic a favor d'acollir qualsevol immigrant (il·legal o no) que tracte de viure ací en millors condicions. I li exigesc que s'empelte lingüísticament i cultural amb lo que té a veure amb el matriarcalisme relacionat amb els catalanoparlants.
Tot seguit, unes paraules d'un polític del "més a la dreta", Manuel Marín (del PSOE), exvicepresident europeu, en una conferència ("La Unió Europea i la Mediterrània"), el 15 de març del 2001: "Sin fatalismo, debo advertir que, de continuar la avalancha inmigratoria, Europa perderá su carácter y sus raíces culturales se desvanecerán. Solamente una nueva política euromediterránea garantizará la paz y la estabilidad necesarias para paliar interdependencias negativas como la inmigratoción". No eren paraules d'Heribert Barrera (ERC), del 1r de març del 2001, ni de Sílvia Orriols (2023), sinó d'u del ram del "més a la dreta".
I, mentrestant, no em pose el collar d'or del PSOE, ni dels seus amiguets, i sí que opte per escriure amb una ploma lliure.
¡Ah! i, com que no te'l poses, Facebook, durant unes hores, et bloca el compte en què havies escrit totes les paraules anteriors a aquest paràgraf (llevat d'alguns retocs no significatius), com m'ha passat hui. I no és la primera vegada que m'ho fa, des de setembre del 2019, ja amb el PSOE en la presidència del govern. Es veu que la democràcia va molt en línia amb eixa cara de superioritat que posa Pedro Sánchez en els cartells del PSOE, amb la mirada quasi com quan el catxirulo s'empina i te'n recordes del complex de superioritat i dels qui comencen parlant, segons ells, des de la seua humil posició... Perquè algunes de les posicions més bones per a l'estel són entre uns quaranta-cinc i uns seixanta graus, no molt més.
Finalment, "els més a la dreta" no volen plomes lliures, sinó llepons dels dirigents de l'altiplà castellà. Però nosaltres, quan llepem, com ara, ho fem a les fruites dolces i, així, amb els peus tocant terra i vivint de manera creativa, matriarcalista i amb bona empatia, que sempre va bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada