Estudiar, explanar, fer didàctica... i escriure tocant terra

De matí, entre altres coses, he reportat sobre els Sants de la Pedra, Abdó i Senent, també molt coneguts com Sant Nin i Sant Non. Doncs bé: quan he cercat entrades en Twitter, m'he trobat que moltes persones, per dir-ho així, es sentien òrfenes. I, aleshores (i, més encara, ben avançada la vesprada), he pensat "Açò no es pot acceptar: que hi haja gent com qui és pobre. Cal informar-los (si 'estan per la causa') i, així, fer possible que s'encoratgen. I això val per al tema del matriarcalisme dels catalanoparlants nascuts abans de 1920'".

Vos assegure que hui, per damunt de posts, de missatges a un amic (i a altres persones) i de converses, ha sigut un dia important en la meua vida: 1) els peus tocant terra, 2) no eixir de terres catalanoparlants (en estudis), 3) discerniment, 4) tractar els altres com quan voles un catxirulo i, tot això, 5) com a rei de la meua vida i com la mare que alleta el nen.

¿No és el rei un personatge que està en nexe amb el regne, amb els qui hi viuen, acollidor de persones de totes les edats, que procura no recórrer a la guerra (però que defén el territori i, molt, les dones de bon cor, les minories, els marginats, els nens, els vells, els qui no tracten d'aprofitar-se dels altres) i, a banda, receptiu a consellers (moltes vegades, dones) que són de fiar? ¿No és la mare que dona de manar una mena de rei que connecta amb els súbdits, amb els més febles i, igualment, amb el futur i que li educa, en bona mesura, amb lo que ella ha rebut dels seus pares i de més persones? Sí. Moltes rondalles ho plasmen. 

I demà, més, com escrivim molts dies, però amb tres objectius: estudiar, explanar, fer didàctica i..., en acabant, com, més d’un rei, escriure, perquè fan que la seua vida tinga sentit, com moltes persones que coneixes.

Avant les atxes.

****

Igualment, afegirem uns paraules de Josep Maria Mallarach, hui, en Twitter:

"Una resposta més profunda: la vida humana és un pelegrinatge, el pelegrí és un arquetip: encarna el caràcter efímer de la vida, viu de ple el present, sense possessions, cerca assolir una transformació interior i exterior, basada en la confiança en la Providència / Dharma".