"Els més a la dreta" rebutgen les humanitats; però, nosaltres, no

Tot seguit, posaré un escrit de fa cinc anys justets, perquè així ho considere millor, no com fan molts polítics d'eixes candidatures, amb el plaer de portar el collar d'or del PSOE de l'altiplà castellà i lligats, com els gossos, a una paret. I, igualment, d'orientar la mà cap a l'Astre Solar de Madrid i a dir que, en el fons, els directius de l'esmentat altiplà, són bones persones. No els donaré el meu vot. ¡A cap d'eixes candidatures que es presenten com que són d'esquerres, progressistes, etc.! ¿Què és això de votar un partit amb política patriarcal, en el fons i, a banda, com a resultat del maquillatge de cada dia, i no sols vespres d'eleccions generals?

Diu així: 

"Podem obrir les ales per a soltar tot lo que podria fer-nos malbé l'existència, com ara, abraçar les persones que ens tracten com si elles fossen unes màrtirs i, en canvi, nosaltres, els afortunats de la pel·lícula o que, com ara, no ens avisen per a indicar-nos que no podran assistir a on ens ajuntaríem. 

I ho escric perquè m'ho feia una dona de més de quaranta anys, durant sessions gratuïtes d'ensenyament de valencià, i, per descomptat, el mateix dia, més de tres dies en menys de sis mesos.

¿Són, les dones, els àngels i, en canvi, els hòmens, els dimonis? No, no i no. Aleshores, ¿són els hòmens uns santets? Tampoc, tampoc.

Per això, tocant els peus en terra i, a més, eixint al camp de la vida, aconseguim desempellogar-nos de molts prejudicis, de molts abusos i, per descomptat, de la innocència i de la passivitat.

I, ara sí, a volar amb les ales obertes i regnant-hi la nostra vida (però no la del proïsme), perquè, com diu una cançó de Nadal, "faça fred, faça calor, / serà millor, serà millor". Ens hi espolsem el culte a lo que diu la tele, Internet, els partits polítics, els sindicats, les persones que aproven els actes (i les concentracions o les manifestacions) antimasclistes, lo que tal persona diu o escriu, etc..".

Per això, de la mateixa manera que, en abril del 2014, estic a favor de les humanitats. I, òbviament, de l'educació matriarcal. 

I, abans que se m'oblide: durant aquests dies, podem llegir articles en què parlen sobre trucs (sic) per a dormir bé, tot i la calor. ¿Sabeu que, en molts diaris digitals de gran tiratge en llengua catalana, no es fa al·lusió a la generositat? Doncs, hui ho he comentat a una dona d'uns seixanta-cinc anys o més i aprovava que, efectivament, el fet d'obrir-nos i de no mirar-nos el melic, ho fa més fàcil. La generositat també té a veure amb les humanitats i no amb el somni polític (es diga o no) de viure de la política... per a embutxacar-se (siga u de dretes, siga d'esquerres, etc.). 

Ni, per descomptat, amb el projecte d'un missal "en valencià", amb l'aprovació dels bisbes valencians (iniciativa que compta amb el suport d'Acció Cultural del País Valencià i de Plataforma per la Llengua, dues entitats patriarcals), malgrat que ja n'hi ha u ("Llibre del Poble de Déu", impulsat i coordinat per Pere Riutort Mestre, amb aprovació eclesiàstica dels bisbes valencians i del de la diòcesi de Tortosa, obra que seguí la normativa del Vaticà, que és la legal en aquest tema, ja que s'ajusta a l'article 36 de la "Sacrosanctum Concilium", en relació amb la llengua de la celebració).

I ho direm: posar-se de part del missal alternatiu (i, eclesiàsticament, il·legal) va adjunt a fer possible que cada membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua cobre 360€ per cada reunió. I això no és d'esquerres, ¡ni de bon tros! Ni és culpa del PP: ho ha perpetuat la Generalitat Valenciana de Ximo Puig i companyia. En acabant, venen queixes (xarrades i mítings) de si hi ha molta pobresa, que si hi necessitat de justícia social... ¡Hipòcrites! ¡Quant vos estimeu el collar daurat d'esclaus, per si de cas guanyeu més vots o més socis!