Mentires de polítics valencians i catalans del ram més a la dreta en relació a les dones en la Història

Bon dia,

Tot seguit, exposem part del llibre "Història de les dones a la Catalunya medieval", de Teresa Vinyoles Vidal, amb la intenció que els lectors no siguen manipulats per polítics, ni per afiliats, ni per simpatitzants de candidatures polítiques del ram dels "més a la dreta", ni com a persones, ni culturalment, no sols durant una campanya electoral, sinó, per exemple, quan es parla (o quan s'escriu) sobre les dones en la Història (en aquest cas, en relació amb la dels territoris catalanoparlants).

Adduirem que Teresa Vinyoles comenta (i ho podem veure en una de les fotos) "penso que el tema és prou important per a parlar-ne. I precisament en vull parlar perquè només en tinc un parell de referències, mentre que en èpoques posteriors les violències contra les dones es multipliquen, i malauradament sovintegen en el nostre temps, fins a poder fer pensar a algú que són fets més o menys normals i que això ha passat, i s'ha tolerat, des de sempre. Rotundament, hem de dir que no és així" (p. 48).

Finalment, direm alguns noms de polítics d'aquest ram: Ximo Puig, Mónica Oltra, Joan Ribó, Joan Baldoví i Pere Aragonès.

<<El llibre “Història de les dones a la Catalunya medieval” , de Teresa Vinyoles Vidal, quan escriu sobre els segles IX-XI, plasma frases com les següents: “Amb la mateixa fortuna o misèria, la dona no és objecte de cap mena de menysvaloració particular per part dels homes que l’envolten en la vida quotidiana, i especialment per part del marit.

(…) Hem trobat molt poques referències concretes a violència domèstica en els documents consultats dels segles IX a l’XI. Les fonts, almenys aparentment, ens mostren una gran cohesió familiar, entre marit i muller, entre generacions, o entre germans (…) Podem assegurar que en la mentalitat de mil anys enrere el fet que un marit matés la dona era un acte greu, una falta gravíssima. L’Església del segle X es refereix a usos ancestrals quan considera que hi ha un pecat que té una penitència irrevocable segons l’antic costum: l’homicidi de la muller”. Açò no és una cosa puntual i que, així, ens ve a dir que aleshores predominava el matriarcalisme a nivell rural i, fins i tot, social, de la mateixa manera que, com encara fan algunes cultures de l’Índia, no hi ha infanticidi femení, ni s’infravalora la dona.

Continuant amb el tema de la dona i, de rebot, amb el matriarcalisme, hi ha informació que, fins i tot, està relacionada amb la comarca del Vallespir, en què està Arles, i, concretament, al segle X, és a dir, quan s’incorporaren els Sants de la Pedra a la cultura catalana. Figura en el llibre “Història de les dones a la Catalunya medieval”, de Teresa Vinyoles. Podríem dir-ne que són molt sucoses, ja que ens donen moltes pistes sobre com es viuria i, per tant, quina hauria estat la visió de la cultura catalana en els seus orígens, no sols en el temps, sinó en l’espai geogràfic: “La seua filla Goltregoda, vídua de Llop I de Pallars, com la mare fou vídua durant una trentena d’anys (950-980), donà als seus fills els noms de Borrell i Sunyer, onomàstica emprada en la casa de Barcelona, però estranya a les cases de Pallars-Ribagorça. Tant ella com la seva nora Ermengarda de Vallespir, filla d’un noble local i muller d’Oliba Cabreta, foren dones que tingueren preeminència dins la família, la seva autoritat fou gran. A Ermengarda, el marit la va deixar l’any 988 al capdavant dels comtats de Cerdanya i Besalú, per ingressar a Montecassino, i ella va governar-los i administrar-los al costat dels seus fills, als quals traspassà el poder. Es reservà els béns propis que tenia al Vallespir, on continuava exercint la seva autoritat, de manera que l’any 994 presidia allà un judici.

(…) Aquestes primeres figures femenines de l’època carolíngia, actives, revestides d’autoritat i lloades pels seus contemporanis, se sostenen en un context social i uns costums favorables (…); però són només uns pocs exemples entre molts d’altres i són aproximadament com una avançada del gran protagonisme polític que tindran les dames del segle XI” (p. 24).

Aquest matriarcalisme té lloc en un ambient on predomina la transmissió de la cultura, majoritàriament, per mitjà de la paraula oral (a diferència de la que tindrà lloc, principalment, en el segle XVIII i posteriors, això és, a partir de la Revolució industrial)>>.

Recomanem les humanitats i l'interés pel pensament crític i per redactar amb ploma lliure per a forjar una societat i una visió de la vida en què es desaprove qualsevol intent voluntari de manipulació de les persones. 

Quant al llibre, molt interessant, molt obert i no publicista, ni fet de cara a la galeria. 

Avant les atxes. 

Nota: El text en color està vinculat amb la recerca sobre els Sants de la Pedra i figura en la web Malandia (https://malandia.cat). I, si el llegiu en el llibre sobre els sants esmentats i publicat per l'editorial Bubok, el trobareu en les pàgines 40 i 41.