Cap a posicions més dialogants

Hi han moltes frases alternatives a la de "Ni tu em convenceràs, ni jo et convenceré". I eixes passen pel diàleg, per anar a l'altre, de la mateixa manera que quan volem arribar a un acord en què ningú dels dos perd sinó que, a més, les dos bandes guanyem.

 a) -- Quedem en el parc a les 7h i raonem de més a espai, perquè a tu també et ve bé, com em digueres.
-- Sí, d'acord. A eixa hora sí em vindria bé.
-- Ho deixem així, val?
-- No hi ha cap problema.

b) Un intermediari, Miquel, i el futur comprador, Marc, estan esperant al venedor, Anthony. Mentrestant mantenen una conversa. Marc diu:
-- És que, en el seu moment, vaig llegir la informació i el preu em semblà interessant. 
-- No, si està en un bon punt (o així ho veig jo), -respon Miquel, el mitjancer- però tu, no patisques, Marc: Anthony és puntual. D'ací a no res ens vorem juntament amb ell i allí, ja, vosaltres, raoneu i...

I, finalment, qui la presentaria, Anthony, durant la compravenda, li diu, a Marc:
-- Mira, t'ho vaig a rebaixar en 2.000€: ho deixem en 35.000. ¿Com ho veus?
I Marc respon:
-- D'acord: la compre.
I en acabant es donen les mans i un somriure sincer. Pacte tancat. I els tres contents.


Estes frases, que poden sonar a fetes entre amics o persones que s'estimen (la primera) o entre mitjancer, comprador i venedor, són unes de les que podem sentir. Si ens fixem, en les dos hi ha una proposta i paraules molt importants: "D'acord". Podríem haver emprat, per exemple, "No hi ha cap problema".

En totes elles, hi ha una paraula que sona i que és bella, pel seu significat i perquè es diu lliure de pressions o d'acords no del tot acceptats: "Sí". El "sí" és un terme que ens arrima a l'altra persona, en lloc d'allunyar-nos i, a més, és fruit de l'adopció de mides favorables a l'entesa, en disposició de trobar punts en comú.

Hi han vegades que també es pot avançar i de manera igualment renovada. Per exemple, quan lo que abans semblava pràctic comença a no veure's així. En eixos moments, cal buscar opcions i, per a arribar ahí, convé adoptar posicions noves, entre d'altres, cap a línies que resulten acceptables i que no posen en qüestió la pluralitat, és a dir, que no busquen la unanimitat, però sí la riquesa de posicionaments... (presentar idees, alternatives). Dos exemples, en este cas econòmics, els trobem en la línia de M. Yunus (en el tema de les empreses socials) i en la de l'austríac Christian Felber (en el projecte, ja en pràctica, de l'economia del bé comú): consideren que hi han eixides factibles i no violentes al capitalisme tradicional i, en el cas de C. Felber, al socialisme i a models de pensament o sòcio-econòmics anteriors al que ell proposa.

Quan lliges lo que narren, lo primer que penses és que no sols resulten innovadors sinó que no van contra ningú, encara que els seus projectes puguen ser incòmodes per als grups més anticapitalistes o per als prosocialistes, anarquistes, antisistema, etc. Lo que també em va meravellar, sobretot en el cas de M. Yunus, fou la destresa que tenia per a negociar amb grans grups que encara aplicaven una política diferent a la que ell proposava i... vore que alguns, fins i tot, ja havien començat a pensar que no passava res per fer canvis cap a sistemes més socials, més igualitaris (dins del capitalisme) i que... ¡també afavoririen els negocis, però de manera ètica i favorable al planeta!

Però, podríem preguntar-nos, "¿Com se les ha afanyades per a arribar a eixe punt i fer lo que semblava impossible sense fer mal ni generar perdedors?". Crec que en què allà on van, en lo que estes persones escriuen, en la seua vida diària...

1. Tracten de generar una societat més tolerant, lliure i democràtica.
2. Donen molta importància a la informació, però també a la creació de persones més lliures (formació alliberadora).
3. Els interessa que la gent tinga accés a idees noves i que les acompanyen de valors morals, no per a xafar a l'altre ni per a benefici propi només.
4. Busquen els punts en comú i obrin els braços a lo distint, al pluralisme, a la diversitat. Es mostren transigents.
5. Són molt didàctics i no fan demagògia ni recorren a l'engany, amb la qual cosa mostren humilitat i sinceritat i interès real per una societat més creativa.
6. S'envolten de persones que saben més que elles (per a rebre informació interessant) i compartixen lo que saben, de manera oberta, amb un alt grau de confiança.
7. I s'obrin a una renovació dels esquemes quan consideren que ja no els servixen, sense que, com diem popularment, "no els represente cap trauma", dient un "sí" al futur.

Es tracta, com llegia esta vesprada en un article extens i interessant sobre bioètica (l'ètica aplicada a la biologia i els avanços científics i a les persones), de discórrer per una "parte del camino hacia la educación de ciudadanos libres para una democracia real" (vegeu http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1657-47022011000200007).

Nota: La democràcia real no passa per accedir al poder siga com siga, sinó, per a mi, per ajudar a la construcció de persones lliures. Eixa democràcia és arribar hui per a demà estar ben tranquil·let en la poltrona i imposar la llei del més fort i la rutina, com passà amb la revolució russa. L'altra, la dialogant, la que podríem dir "gandhiana", és el resultat d'una forta pedagogia pensant en les persones i en els polítics com a motors del canvi i en un cotxe bo, resistent i preparat per a molt de temps..., com la història dels tres porquets... Com podreu imaginar, m'incline per la que facilita la transigència i la convivència sense buscar la unanimitat ni imposar el pensament majoritari o el més comú. Qüestió de valors... morals.

Una forta abraçada, alliberaires.