Estratègies de guanyador

A finals del 2009 vaig començar a llegir un llibre nou de Rosetta Forner, "Déjate de cuentos". Com veieu, el títol és molt explícit i, pel que fa al subtítol, indicava que la clau de la felicitat estava en ser u mateix i viure sense disfresses ni complexos. I hi ha una frase, en la introducció, que diu: "Menos excusas de perdedor y más estrategias de ganador", com a resposta seua a una dona que estava venent el "Pídeme la luna" i que li eixí amb una excusa de malpagador.

I ho conte, perquè estos dies he hagut de tindre més paciència que Job i, al mateix temps, traure la part assertiva i, puntualment, demanar orientació sobre temes que no són del meu domini, a causa d'un problema amb un veí que, intuïsc, estava fent unes obres sense llicència ("Ja t'ho diré quan haja acabat").

El problema afectava a una part de la casa en què visc, comprada fa quasi un any. Als pocs mesos, abans de passar a viure allí definitivament, començà una reforma (sobretot en octubre) i ara va el tio i em diu que hi havia hagut un tema sorgit d'aquella reforma... ¿Ara m'ho contava? I, de primer, ho deixà córrer..., com també la dona...

I la cosa començà farà uns tres dies. Des d'un principi tractí de negociar, però tot semblava una actitud d'una persona "soca", "cabuda". Però menys de dos hores després, estàvem tractant de resoldre el tema. I, quan ja pensava que estava acordat, va i em respon que podia fer-ho una vesprada que, casualment, no tenia jo cap problema i no vaig dir que no perquè podria accelerar el final d'un imprevist.

I semblava que deixava estar el tema que li afectava respecte a una suposada destrossa durant la reforma de ma casa... en octubre, però de la qual havia guardat silenci, fins al punt que, fins a esta setmana, jo no vaig saber res (ni tan sols per part d'històrics treballadors als quals vaig contractar, molt honrats, per cert).

Però la cosa sorgix quan toque hui el timbre de sa casa i, ves per on, l'home sí estava... cosa que jo no m'esperava. El treballador que havia d'aparèixer després de les 11h d'este matí no donava senyals de vida i decidisc enviar uns missatges a l'amo. I torna a excitar-se l'home... Però un poc més d'un quart d'hora després, ja estava més asserenat. I ara, anem a lo més graciós, quan em toquen a casa (l'amo de l'altra i u dels obrers) i, després de dir-me, més o menys, que jo m'ho podia imaginar, els responc:

-- Mireu, jo no tinc per què endevinar quins són els vostres pensaments ni saber res que vosaltres estigueu pensant però que no em manifesteu. Jo no tinc cap lector de pensaments externs ni cap cosa pareguda.

Aplicant la tècnica del disc ratllat (de manera espontània, perquè no em volia tòrcer a un argument que no tenia pes ni a una persona que s'havia negat a dir si tenia llicència d'obres o no, ni a mostrar-me cap còpia o ensenyar-me-la, ja que ho podia fer qualsevol veí, com em comentaren en l'Ajuntament abans de fer les obres en ma casa), he aconseguit lo que no haguera sigut possible si m'haguera deixat portar pel cant de les sirenes... ni per lo que en eixe moment tractava este home, el qual, aleshores, com ja hem dit, estava acompanyat per un treballador.

Són persones, com en este cas, que em semblava que parlen molt, tenen por a l'autoritat (ja que li vaig dir la vespra que una vegada, vaig avisar a la policia després d'haver avisat a una veïna i d'haver tractat de negociar a bones sobre la poca urbanitat d'un okupa que vivia en la casa de la qual ella era la llogatera...) i, fins i tot, que els agrada fer d'espill. Una de les primeres coses que em va dir era que tenia llibres (i una quantitat que semblava alta). Crec que eixe espill és com la moda, no desmarcar-se.

I, quan uns minuts després, ja estava el llanterner (el seu) en ma casa fent lo que calia fer (i que també semblava molt pròxim a l'actitud del cap de colla, este veí), jo estava connectat amb una persona que em podia tirar una mà: "No li faces ni cas... Sempre hi ha algun veí pesat. Tu a la teua i a volar". Esta amiga, amb una vida centrada en uns valors morals i sense aversió als diners, quan estava escrivint "a la teua i a volar", lo que volia manifestar era que calia defendre un posicionament genuí i amb força, sòlid per mitjà de l'assertivitat i a disfrutar del dia... (¿per què avisar d'un problema uns nou mesos després?). En cosa de llicències i més esta dona i amiga podia saber molt més que jo, com també en temes de construcció. Òbviament, tindre un bon assessor, per a moments puntuals, en temes que dominen més que tu, és una joia i s'agraïx (com també al revés, fer-ho nosaltres a una altra persona).

I be, es resol el problema, no em demana res... este veí (ni li ho consentiré, sobretot, ara, reforçat amb informació) ni em desentendré d'este punt de la meua història. I de tots els nostres punts podem aprendre. Vorem què ens pot ensenyar este:

1. Puntualment val la pena demanar ajuda a persones que sàpien més que nosaltres, sobretot, quan no dominem un camp tot i que tractem de ser lo més autònoms possibles.
2. La política del cap d'equip sol ser la dels treballadors. Durant la reforma de la meua casa, així fou, llevat d'una persona que no vaig triar directament, sinó un treballador sí elegit des de mi.
3. L'assertivitat ens allibera d'intents de manipulació emocional i de portar-nos, com si fórem aigua, al molí de l'altre.
4. A qui no tracta de negociar, sinó imposar, les tècniques d'assertivitat, com la del disc ratllat, li fan la punyeta.
5. Les persones que centren la seua vida en la fama i en ser reconegudes, com este cas, tenen por a l'autoritat, però, en acabant, tracten d'abusar-ne, de la seua, amb els altres. La defensa de la nostra singularitat, fins i tot, amb un toc d'humor, ens allibera: lo que jo els deia del lector de pensaments externs...
6. Val la pena relativitzar una miqueta, en estos casos o pareguts: "Sempre hi ha algun veí pesat".
7. I, sobretot, a volar, que la vida ens pertany i no tenim cap motiu per a cedir-la a qui tracta de comprar-nos-la com si fórem llibres.

Una abraçada, alliberaires, i molta vitamina A (d'assertivitat i d'anar a guanyar).