En desembre del 2012 vaig llegir una notícia que m'omplia d'optimisme: era la primera vegada en més de tres anys que en llegia alguna, de tipus econòmic i que parlava d'esperança. Incloïa la paraula inflexió, encara que només 6 de les 75 persones entrevistades pel diari Expansión em semblava que es mostraven optimistes.
Encara que jo no fóra analista, tenia un sí-sé-què que em deia que allò anava avant i que es faria realitat: haver viscut casos personals de resiliència i de superació gràcies a la força de pensar que ho podria aconseguir. Fixeu-vos que no necessitava que ho feren més de la mitat o una quantitat pròxima.
En la primavera del 2013 en llegia una altra,d'economia, en la revista Emprendedores, revista que comprava puntualment, unida a una notícia que es titulava Un entorno más favorable para emprender. I comencí a canviar de restaurant on dinar, i a vore que l'ambient nou era més fresc, més viu, amb major vitalitat i, per tant, amb menys temps per a traure problemes del dia a dia i sí més per a centrar-se en la solució i en esperances. La gent es movia més, físicament i tot, canviava més de temes, somreia més. Estic parlant de la primavera del 2013...
Entre abril i maig arribaren a un acord local entre l'Ajuntament d'Alaquàs i totes les entitats socials registrades en la vila. Curiosament, només n'hi havia una, en contra de lo que més d'u s'esperava: Càritas. Per tant, l'acord només es feu entre l'Ajuntament i Càritas... L'objectiu era salvar a molts xiquets i facilitar que pogueren tindre accés a un menjar digne al llarg del dia, entre 250 i 400, si recorde bé. Vaig decidir donar l'equivalent a un 1% aproximat del salari d'un mes dotze voltes a l'any i de manera que m'assegurara que anava al projecte local, com també un bric de llet. I encara ho faig.
Als pocs dies, i per a sorpresa meua, pensí: "Ostres!, ¡m'adorm millor i dorm bé!... ¡¡¡No estic prenent Dormodor!!!...". I, potser per intuïció, comencí a fer coses diferents, a introduir més varietat al llarg del dia, a parlar de manera més positiva, a vestir roba més alegre i que m'impregnava de vitalitat... El resultat: uns quatre mesos després m'adoní que, fins i tot en els dies més calorosos, no tenia problemes, quan arribava la nit, per a estar tranquil i adormir-me, encara que hi haguera mercat medieval fins a la matinada o passaren les comparses de moros i cristians a menys de vint metres del llit...
Quan ja en plena tardor del 2013 un amic, Pere Riutort, em va preguntar "¿Dorms bé?" li vaig respondre, sincerament i amb tranquil·litat, "Sí, Pere". Uns dies després vaig dinar amb els meus pares i li comentí eixa anècdota a ma mare, afegint-li:
-- És la primera volta que em pregunta això una persona. No recorde que ningú m'ho haja preguntat abans.
I ella em respongué:
-- És que ell sap que és molt important per al sistema nerviós.
Menys d'un any després li comentí, a Pere, que tenia problemes per a empatitzar i ell m'afegí:
-- És molt important, l'autocontrol...
I em proposí que aquella frase havia de passar a la posteritat i que, per tant, m'havia de superar.
A hores d'ara el miracle s'està fent realitat. Estic passant nits amb més de 30 graus en el quarto de dormir i amb un espai ben alt (més de 285 cm) i que permet que la calor se n'apuge i no em faça la guitza ni em senta oprimit per ella. Ja no trobe menester tindre el ventilador en marxa tota la nit, a diferència de quan vivia en l'altra casa o en casa dels meus pares... ¡I no serà perquè no està fent més calor! Així, anit no minvà dels 31ºC... i vaig dormir bé...
I, finalment, vos diré una altra de les claus per a un bon dormir i passar un bon any: la diversitat temàtica i d'activitat i, poc abans d'anar-se'n u ja a dormir, fer alguna activitat suau (sobretot després d'una de treball mental, com en els estudis) i, així, preparar un bon somni i tot. Tot comença ficant el cap en lo que u fa, pensar a la llarga i què passarà si actue així o si ho faig aixà, amb la idea que podrem, que ens superarem i que aprendrem de l'experiència... I la generositat també és una gran amiga d'un bon son. Fa uns mesos li ho comentí a un neuro i em va dir "Sí, ayuda".
En resum diré que es pot dormir bé i que només qui busca, troba. I quan volem alcançar alguna cosa, ens hem d'esforçar per fer-la realitat... i pensar que "Tot és possible per a qui creu en si mateix... i confia en més persones i en el demà".
Una abraçada alliberaire.
Nota: Es pot dormir com un rei, és a dir, amb tranquil·litat, segur d'u mateix (lo que simbolitza el rei) sense necessitat de fer-ho com un tronc (de manera profunda) ni en un tres i no res... però sí, no obstant això, amb bona qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada